• Theme Joomla - Free and Commercial Joomla Templates, Components and Modules

  • HubStar - Central Hub for Manta Online (Hosting and Domain Services), Theme Joomla (Joomla! CMS Solutions) and Digital Design Media (Site Design and Digital Art Solutions)

Pinacoteca
EspañolValenciàEnglish
Visita realista documentada
¡NUEVO! - En 360º
Para visionarla, pulse sobre la imagen
 

Pinacoteca

La idea del que podríem anomenar “museu fester” és una aspiració, una il·lusionada esperança dels nostres majors. Guardar, conservar amorosament les relíquies del passat, resultat de la tasca de l’home, ha constituït sempre un anhel per a les generacions posteriors. Pel que fa a la nostra festa, i en concret a la part artisticoplàstica dels Moros i Cristians, cal considerar unes dates com a punt clau per al desenvolupament ulterior d’allò que designarem amb el nom d’“esperit museístic”. En 1897, Francisco Laporta Valor i Fernando Cabrera, de comú acord, dissenyen la carrossa que simula el castell sobre el qual i davant del pont llevadís del qual el xiquet “Sant Jordiet” cavalca sobre el seu corser blanc de cartó pedra; el cadafal arrossegat per dos parelles de bous. De l’esdeveniment ens queda per sort un testimoni gràfic. En 1901 i 1902 irromp Cabrera, que dissenya les portades dels coneguts “programes de mà”. Marrakesch, Gusmans i Bascos són obra del tarannà artístic de Laporta en 1901, 1906 i 1908, respectivament. L’“esquadró de Sant Jordi”, Alcodians, Navarros i Godos són dissenys de l’autor de A l’abisme, en 1906, 1911, 1917 i 1919.

Però una cosa més significativa i transcendental ha ocorregut en la primera dècada del segle XX: el 15 de maig de 1904, al si de la junta directiva de l’Associació de Sant Jordi es nomena una comissió consultiva que haurà d’ocupar-se, exclusivament, de la part artística de la mateixa festa, amb el desig d’intentar que no es cometen anacronismes. Com resulta lògic, presideixen la comissió Laporta i Cabrera, assistits també pels pintors Adolfo Morrió Jordá i Ramón Ferreres Sebastiá. Sense pretendre’s d’una manera deliberada, s’ha creat així —ara en equip— allò que amb el temps serà l’assessoria artística, i el càrrec, consegüent, d’assessor artístic. S’han posat les primers pedres al “museu de la festa”.
 
La idea de la pinacoteca és ben possible que s’alimentara durant molts anys a través, sobretot, d’aquelles juntes de directiva que moltes vegades se celebraven —l’Associació no tenia un domicili social propi— a l’obrador del pintor Cabrera, que, després de morir Paco Laporta, i a partir de maig de 1920, serà l’únic president de l’anomenada abans comissió artística consultiva. Allí, a l’estudi del llorejat artista, hi ha panòplies, esbossos d’anys anteriors, llibres i revistes il·lustrades, armadures... Allí va realitzar el disseny del gran llenç mural que generosament donarà per a la testera de l’absis del temple del sant patró, acabat de construir, la traça i primer dibuix del qual —de línia bizantina— és del mateix Cabrera. Allí està ja, en potència, el museu. L’estudi de Cabrera és un santuari de les arts, talment un museu i, sobretot, per damunt de qualsevol altra accepció, una pinacoteca.
 
Pintors locals com José Romeu Vilaplana, José Mataix, Julio Pascual, Camilo Llácer, Edmundo Jordá, etc., secundats més tard per Arjona Vallet, Antonio Bosch o Balaguer Bienzobas, treballen en el primer terç del segle XX, fins i tot en els dies de la Segona República, per la festa i per a ella amb un sentit alcoianista íntegre i total. L’escultor Lorenzo Ridaura Gosálbez deixa, igualment —com després ho farà José Pérez, Peresejo—, els seus buidatges —alguns fosos de bronze— amb la interpretació sui generis del nostre “Sant Jordi dels moros”. Moltes i valuoses peces per a ser reunides, per a intentar agrupar-les totes en una sola col·lecció, amb l’ànim exprés que no es perden o diluïsquen.
Després del parèntesi del 36-39, sobrevé el ressorgiment de la nostra festa com a testimoni de fe viva i inesgotable i com a espectacle i “parada”. Unes vegades l’Ajuntament, i unes altres l’Associació, es potencia el concurs de cartells anunciadors. També les portades del “programa”, que a partir de 1943 adopta una nova fisonomia i es converteix en una verdadera “revista”, adquireixen ara sentit de peça pictòrica. En 1949, concretament, el cartell de la façana de les cases consistorials i la portada de la dita revista són una mateixa obra, un bell, senzill i equilibrat disseny d’Alfonso Saura Lloréns. I en 1950 la idea del “museu fester” salta al carrer. L’Associació pretén organitzar una exposició de caràcter retrospectiu, i utilitza per a això esbossos, pintures, medalles, vestits de temps passats, escultures, cartells i publicacions de tota classe, però... i el local? On? Com? L’exposició, a causa de la gran quantitat de dificultats, no arriba a celebrar-se, però el projecte del museu cala profundament en la consciència de tots, del “fester” en particular, i de l’alcoià globalment i generalment.
 
L’adquisició de la casa-palau dels Merita donarà una resposta completa a tantes il·lusions acumulades durant anys. Des de 1954 —en què es realitza la compra— l’Associació té la seua “seu”. El 15 d’abril de 1961 se n’inauguren algunes de les dependències, locals, sales àmplies per a crear i instal·lar-hi el seu museu, eixe museu que s’havia instal·lat d’una manera totalment amuntonada —era més un magatzem que un museu, perquè no hi havia espai per a això— en un dels campanars del temple de Sant Jordi, i que amorosament, entusiàsticament, havien començat a formar aquells directius de postguerra. El museu, per tant, està al Casal de Sant Jordi. Entre les seues sales, una, la primera precisament, es dedica preferentment a obra plàstica, i més en concret a dissenys, dibuixos i pintures, si bé esbossos originals de cartells antics i maquetes i iconografia del sant se situen en altres dependències contigües. Abans de passar a la nòmina d’autors i obres, convé indicar, també, que el museu s’ha nodrit en aquests últims deu anys en gran part gràcies a la generositat dels alcoians, que no han posat objeccions a l’hora —a vegades dolorosa— de desprendre’s de peces i objectes familiars i propis; i, en segon terme, i ja particularment pel que fa a obra plàstica, gràcies a unes iniciatives de l’Associació: l’organització d’exposicions pictòriques i la creació d’uns concursos. Així, en primer lloc, l’exposició “Alcoi vist per tres pintors”, instal·lada a “Lasca”, local cedit per “Casa Pepito”, del 15 al 25 d’abril de 1956, amb obres de Ramón Castañer, Rafael Fernández i Candela Vicedo, amb un total de vint-i-sis quadres, dos dels quals són propietat de la nostra pinacoteca i, després, la convocatòria del I i II concurs de pintura festera o “Saló d’abril”, en 1966 i 1967. D’aquests certàmens —no molt concorreguts, és la pura veritat— va ser, les dues vegades, vencedor absolut el pintor Rafael Lloréns Ferri. A partir de 1969 es crea el “Concurs infantil de dibuix i pintura festera”, que es repeteix els anys 70, 71 i 72, amb un gran èxit per la innumerable aportació dels nostres xicotets artistes. Així, en termes generals, s’ha format i s’ha nodrit la pinacoteca del Casal de Sant Jordi.
 
En aquesta segona part tractarem, de manera breu, de fixar la llista d’artistes i d’algunes de les obres més interessants:
PASCUAL I ABAD, Antonio (1809-1882): làmines litografiades, i algunes il·luminades, amb l’aparició de Sant Jordi sobre Alcoi, de les quals hi ha variants i tipus diferents.
CABRERA LLORENS, Francisco (primera meitat del s. XlX): làmina procedent del primer llibre de les “Ambaixades”, publicat en 1838, dibuixada i gravada per ell mateix. LAPORTA VALOR, Francisco (1850-1914): a la sala georgina, Sant Jordi vencemoros, obra de joventut, firmada en l’angle inferior dret en 1872; llegat del Sr. Francisco Vitoria Laporta, nét del pintor. Retrato-boceto de Toni el Rey, alferes de la Filà Chano en 1903, esplèndida pintura de l’estil de Fortuny.
CABRERA CANTÓ, Fernando (1866-1937): esbós de l’alferes de la filà Magenta en 1929; un altre de l’alferes de la filà Cordón. Projecte de l’absis de l’església patronal, i portada —oli sobre tela— del programa de mà de 1927, obra en què apareix, pictòricament per primera vegada, el famós i neogòtic reliquiari de Sant Jordi portat sobre un tabernacle.
JORDÁ PASCUAL, Edmundo (1877-1954): dos dibuixos inacabats, amb taques de color sobre ells, projectes per a possibles portades o cartells.
MATAIX MONLLOR, José (1882-1952): Moro Chano vestit amb l’antiga indumentària, la silueta del qual es retalla sobre un fons excel·lent —a l’estil de Sorolla o Bertuchí— en què hi ha un soc i ambientació muslímica. Oli sobre tela, adquirit fa poc per al museu. Va ser l’autor d’un Sant Jordi “matamoros”, desaparegut en la Guerra Civil.
SEGRELLES ALBERT, José (1885-1969): en 1950 va ser l’autor de la portada de la nostra revista, l’original de la qual va ser sortejat. A la pinacoteca es guarda la portada de l’any, una figura d’un moro esplèndid, aiguada molt de l’estil i l’agilitat cromàtica del seu autor. Va ser un magnífic il·lustrador de contes i llegendes d’ambientació oriental: Les mil i una nits, etc.
LLÁCER MUNTÓ, Camilo (1887-1921): e1 millor cartellista de l’anomenat modern style, propi dels anys de la primera dècada del segle XX. Cartell de 1907, estampat sobre seda, es conserven en una col·lecció particular dues magnífiques interpretacions d’homes moros.
SOLER PÉREZ, Rigoberto (1896-1968): esbós-cartell amb la interpretació del famosíssim Sant Jordi de Donatello, del museu Bargello de Florència. Autor de la portada de 1952, d’ambient valencià, Maserets sobre una burra, l’antecedent del qual conservem en un llenç anònim que figura en la pinacoteca, restaurat fa poc.
FURIÓ NAVARRO, Ernesto (1902): de l’il·lustre gravador i aquarel·lista valencià, conservem un xicotet gravat amb un tipus moro, i la portada de la revista en què apareix un àrab que porta del ronsal un camell i s’entreveu la ciutat d’Alcoi, sobre l’horitzó de la qual sobreïxen les ximeneres fumejants, any de 1986. És seu el dibuix original per a un segell sense valor postal, amb la imatge de Sant Jordi, reproducció de la de l’escultor Rabasa.
SILVESTRE JORNET, Blas (1906): nascut a Bocairent, va tenir una activa participació en la plàstica festera alcoiana. Autor del cartell anunciador de 1952, va dissenyar les portades de la revista de 1954 i 1958, els originals de les quals estan, en companyia d’altres treballs, en la nostra pinacoteca.
SOLBES PAYÁ, Luis (1920): és l’artista que s’ha abocat d’una manera total i decidida per la festa i per a la festa. Mencionem únicament en la pinacoteca alguns esbossos, la reproducció dels dissenys antics de “comparses” extingides, i d’una manera molt especial el seu Sant Jordi victoriós,que va presentar —i hi va ser accèssit— a l’11é Saló d’Abril de pintura festera en 1967; aquell any, concretament, encartament de color en la revista.
FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, Rafael (1921): nascut a Cúllar-Baza (Granada), el seu pas per Alcoi, com a professor de dibuix, va deixar algunes obres, una de les quals és el seu Carrer de Sant Roc de la nostra pinacoteca.
SANTONJA PALACIOS, Milagros (1927): té el museu un bell pastel que representa l’entrada de moros, així com uns altres dibuixos i dibuixos amb ploma.
GUARINOS BLANES, Rafael (1928): hi ha un cert paral·lelisme amb Luis Solbes, atesa la seua producció per a la festa d’Alcoi. Autor d’innumerables esbossos, alguns dels quals s’exhibeixen al museu, vinyetes i dibuixos, així com de la portada de 1956.
SAURA LLORENS, Alfonso (192S): la seua labor festera s’inicia pròpiament en 1949. D’aquest pintor es custodia a la pinacoteca el cartell anunciador de 1959. També, el disseny per a una esquadra especial de la filà Llana —interpretat per Guarinos—, i altres dibuixos. És autor, així mateix, de la pintura a l’oli El pas del capità.
CASTAÑER SEGURA, Ramón (1929): d’aquest pintor nostre el Casal de Sant Jordi posseeix una dilatada, esplèndida i singular col·lecció de dibuixos realitzats amb tinta xinesa, preferentment, la major part dels quals van ser utilitzats com a vinyetes i il·lustracions per a la revista de festes, en treballs literaris i poètics dels anys 1952-1960. Per quantitat i qualitat és el llegat més important i representa un ric mostrari del seu art i de la seua vena eminentment alcoiana. És seu, també, l’Al-Azraq a les portes d’Alcoi, portada de la revista de 1953.
CANDELA VICEDO, Mario (1931): procedent de l’exposició organitzada per l’Associació en 1956, la nostra col·lecció conserva el seu Paisatge de la Mariola. D’aquest pintor coneixem una interpretació molt personal de Sant Jordi, en una col·lecció particular.
LLORENS FERRI, Rafael (1937): encara que tenim alguns dibuixos humorístics firmats amb el pseudònim de Semi, es custodien al Casal els dos premis dels certàmens convocats en 1966 i 1967: Final, l’agranador que agrana serpentines i confeti després de les belles desfilades; i Els malditos, que si bé va quedar en segon lloc, perquè no es va concedir el primer, considerem aquesta pintura a l’oli com a tal recompensa.
Citem, també, Santiago Payá, pintor escenògraf, autor d’un disseny de la filà Llana amb manta blanca i turbant de formatget; Rafael Peidro, que va realitzar l’esbós-taula a l’oli per a un cartell i programa de mà de 1907 i l’esbós dels Abencerrajes; el capellà Antonio Payá Aracil, autor d’un ingenu Sant Jordi assagetador, i dels dissenys de Cordó i Muntanyesos que es custodien en les dues entitats festeres, així com del vestit de càrrec per als cordoners, de 1907, que figura al museu; Francisco Jordá Miró, el Barba, possiblement autor del disseny-figurí dels Mossàrabs —encara que la firma, un poc confusa, pareix indicar “Jordán”—; J. Cantó, amb el seu esbós de la filà Sultans o Judíos que es retalla sobre un fons amb el flamant viaducte de Canalejas, donació recent; José Balaguer Bienzobas, tantes vegades cartellista; José Arjona Vallet, figurinista i autor de portades; A. Bosch, igualment autor de cartells i portades; Antonio Pérez Jordá, cartellista i autor de vinyetes; José Matarredona Ferrándiz, Francisco Sempere Llácer, Menor i Blas —dibuixants de Villena—; Herminia Pastor Herrera, Carlos Casabuena Doménech, amb una interpretació de la filà Navarros; Mary Francis Juan i el seu retrat de Francisco Boronat Picó, antic president; M. C. Peralta i els seus dibuixos de l’Alcoi antic; Antonio Matarredona Sanchis i alguns dibuixos i esbossos per al Llibret de les Comparses... Pel que fa a cartells, conservem els originals, entre d’altres, de Pérez Jordá, Blas Silvestre, Rafael Raga, Gonzalo Matarredona, Luis Solbes, etc.
 
En el capítol de les obres anònimes, ressaltem els dos esbossos de la filà Mudèjars, cedits gentilment per tan digna entitat; el dels Asturians antics, el de la Cavalleria “Imperial”, després transformada en Bequeteros o Barbarescs, que es data en 1873; així com dues aparicions de Sant Jordi sobre els murs dentats d’Alcoi, que continuen, fins ara, sense haver sigut identificats.
 
Finalment, seria desitjable que la pinacoteca del Casal de Sant Jordi es vera enriquida als nostres dies amb noves obres. Quadres de mestres il·lustres —i evoquem ací eixe Cap de moro de Lorenzo Casanova; La proclamació de Boabdil, de Plácido Francés, etc.— o amb noves formes i maneres avantguardistes, de la mà d’Antoni Miró, Aracil Ruescas, Castañer Payá, Francisco Monllor, Sento Masiá, etc.
 
Pot i ha de donar molt més aquesta singular secció del Casal de Sant Jordi, ja que la festa és viva, i viu l’art plàstic i al dia, amb una enorme càrrega d’inquietuds dels nostres artistes.
 
 
 

Web nominada en 2011

III Premios Web de Alicante | laverdad.es 

Últimes notícies i comunicats
Àrea privada
Tenim 72 visitants en línia
Visites del contingut : 1669807